Habilitats lingüístiques

ESCOLTAR

(codi oral, receptor)

En aquesta entrada parlaré una mica sobre "escoltar", una habilitat lingüística molt important. La competència lingüística de escoltar és molt relativa, podria exposar tots els treballs que hem fet a COED durant el semestre en aquesta entrada, per que hem escoltat poesies, em escoltat exposicions, preguntes i aclariments dels llibres, descripcions, etc. No sempre estem escoltam, sentim però no sempre escoltem. No volia tancar aquest bloc deixant-me una competència tant important com és aquesta, així que publicaré un petit text que varem fer a classe i que parla sobre això.

Què entenem per escoltar? 

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.

Què vol dir saber escoltar?

-Demana un paper actiu i participatiu.

-Demana un respecte per l'emissor i per les seves idees.

-Demana ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.

-Un bon oient també sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador. També.

-Sap descobrir les idees principals del missatge.

-Sap reaccionar al missatge i parlar, si cal, quan acaba l'orador. 

Varem treballar uns escrits per grup que prèviament havíem llegit. Jo vaig tenir la oportunitat de treballar un que parlava sobre "escoltar i sentir" i vull compartir amb vosaltres una petita síntesi d'aquest.

Síntesi
Aquesta fragment parla sobre dos termes diferents: escoltar i sentir. Mentre escoltar és un acte intencional, un acte lliure, que té com a objectiu comprendre l’altre, sentir és una acció totalment contraria, és a dir, no és intencional.

L’escolta és sempre selectiva, mai és arbitrària. No escoltem per casualitat i si ho fem és perquè ho hem desitjat. Quant més intens és aquest desig, més receptiva és la pràctica de l’escolta, cal voler per poder portar-ho a terme. Escoltar és un acte complicat que no tot ésser humà sap fer, és a dir, no tothom te l’art d’escoltar. Podríem dir que en alguns casos a tots ens pot semblar complicat fer-ho però som persones lliures, només escolta qui vol escoltar.

En canvi sentir, és obligat. Constantment en la nostra vida estem sentint alguna cosa, ja siguin sorolls del carrer (ambulàncies, cotxes, sirenes…), la pluja, les persones parlar de lluny o de no tant lluny però a les quals no estem escoltant, sinó sentint. Sentir és el terme no marcat.

Un altre tret important és que ningú ens obliga a escoltar, no podem garantir mai que l’altre ens està escoltant i tampoc podem assegurar mai que serem escoltats. Si s’escolta s’ha de fer amb delicadesa. La paraula profunda necessita una escolta profunda. També fa referència a la humilitat que una persona ha de mostrar cap a una d’altre qualificada.

Com a conclusió, escoltar és buscar la varietat de l’altre, tenir-la en compte. És important destacar que requereix la dualitat , les dues persones necessiten acollir les paraules de l’altre, i sentir és un acte involuntari que està en les nostres vides.

Va ser una sessió de classe molt entretinguda perquè varem parlar de temes molts diversos i curiosos, com és escoltar i sentir. Aquests aspectes els tenim a la vida diari però moltes vegades no els tenim presents, trobem un abisme de diferències entre aquestes dues. Va ser molt interessant parlar i posar-ho tot en comú.