Fins aquí el meu camí amb blog, aquesta és l'última entrada que realitzaré. Abans de tancar he pensat fer un breu resum de totes les entrades existents fins el dia d'avui, així també vosaltres podreu veure de seguida més fàcilment quins aspectes conté aquest bog, anar directament o si us interessa.
A GITIC hem treballat:
-Microsoft Word
-Google Chrome
-Google Drive -Blogger
-Twitter -Com pujar un vídeo a youtube
-Scoo-it
-Scratch -Prezi
-Pissarres digitals
-Pearltrees -Identitat i Territori -Bon comunicador -Conferència taules digitals -Taxonomia de Bloom
-Identitat i Territori
-Bon comunicador
-Competències de la UNESCO i ISTE
A COED hem treballat:
-Habilitat lingüística de escriure
-Descripció "qui ets tu" (primera part)
-Habilitat lingüística de escoltar
-Síntesi d'un text.
-Habilitat lingüística de llegir
-Poesia escrita (primera part)
-Habilitat lingüística de parlar
-Com parlar bé en públic
-Foto del "qui ets tu" (segona part)
-Vídeo de la poesia (segona part)
-Identitat i Territori
-Bon comunicador
Doncs bé, com he dit abans amb aquesta entrada m'acomiado de vosaltres, espero que us hagi agradat i que hageu après o al menys entès algunes de les coses que hem treballat fins ara. He gaudit molt realitzant aquest blog, he assolit molts conceptes nous que em serviran de gran ajuda en aquest camí que, com be diu el títol, just ara començo.
En aquesta entrada parlaré una mica sobre "escoltar", una habilitat lingüística molt important. La competència lingüística de escoltar és molt relativa, podria exposar tots els treballs que hem fet a COED durant el semestre en aquesta entrada, per que hem escoltat poesies, em escoltat exposicions, preguntes i aclariments dels llibres, descripcions, etc. No sempre estem escoltam, sentim però no sempre escoltem. No volia tancar aquest bloc deixant-me una competència tant important com és aquesta, així que publicaré un petit text que varem fer a classe i que parla sobre això.
Què entenem per escoltar?
És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.
Què vol dir saber escoltar?
-Demana un paper actiu i participatiu.
-Demana un respecte per l'emissor i per les seves idees.
-Demana ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
-Un bon oient també sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador. També.
-Sap descobrir les idees principals del missatge.
-Sap reaccionar al missatge i parlar, si cal, quan acaba l'orador.
Varem treballar uns escrits per grup que prèviamenthavíem llegit. Jo vaig tenir la oportunitat de treballar un que parlava sobre "escoltar i sentir" i vull compartir amb vosaltres una petita síntesi d'aquest.
Síntesi Aquesta fragment parla sobre dos termes diferents: escoltar i sentir. Mentre escoltarés un acte intencional, un acte lliure, que té com a objectiu comprendre l’altre, sentir és una acció totalment contraria, és a dir, no és intencional.
L’escolta és sempre selectiva, mai és arbitrària. No escoltem per casualitat i si ho fem és perquè ho hem desitjat. Quant més intens és aquest desig, més receptiva és la pràctica de l’escolta, cal voler per poder portar-ho a terme. Escoltar és un acte complicat que no tot ésser humà sap fer, és a dir, no tothom te l’art d’escoltar. Podríem dir que en alguns casos a tots ens pot semblar complicat fer-ho però som persones lliures, només escolta qui vol escoltar.
En canvi sentir, és obligat. Constantment en la nostra vida estem sentint alguna cosa, ja siguin sorolls del carrer (ambulàncies, cotxes, sirenes…), la pluja, les persones parlar de lluny o de no tant lluny però a les quals no estem escoltant, sinó sentint. Sentir és el terme no marcat.
Un altre tret important és que ningú ens obliga a escoltar, no podem garantir mai que l’altre ens està escoltant i tampoc podem assegurar mai que serem escoltats. Si s’escolta s’ha de fer amb delicadesa. La paraula profunda necessita una escolta profunda. També fa referència a la humilitat que una persona ha de mostrar cap a una d’altre qualificada.
Com a conclusió, escoltar és buscar la varietat de l’altre, tenir-la en compte. És important destacar que requereix la dualitat , les dues persones necessiten acollir les paraules de l’altre, i sentir és un acte involuntari que està en les nostres vides.
Va ser una sessió de classe molt entretinguda perquè varem parlar de temes molts diversos i curiosos, com és escoltar i sentir. Aquests aspectes els tenim a la vida diari però moltes vegades no els tenim presents, trobem un abisme de diferències entre aquestes dues. Va ser molt interessant parlar i posar-ho tot en comú.
Primer de tot un breu resum d'aquesta habilitat lingüística:
Què entenem per parlar?
És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
La segona part del QUI ETS TU: Anteriorment vaig explicar que a l'assignatura de COED vàrem treballar la descripció de dues formes, una era fer un escrit,cançó,poesia,etc. I la segona part de la qual encara no havia parlat, era fer una foto amb un títol original on relacionar a la persona escollida amb aquesta. Jo vaig escollir una foto de Pregonda, una platja de Menorca i el títol era: MAI DEIXIS DE SER TU!
Aquestes fotos les varem treballar a classe, un per un anàvem explicant en veu alta el perquè de la foto i del títol, per això ho he relacionat amb la parla.
El segon aspecte treballat que he relacionat amb l'habilitat lingüística de parlar és el llibre de "Com parlar bé en públic". Com parlar d'habilitat de la parla l'he relacionat amb aquesta. Tot va començar per que ens varen encomanar que llegíssim i féssim el treball sobre el llibre “Com parlar bé en públic” de Joana Rubio i de Francesc Puigpelat. Va ser un treball on ens demanaven que realitzéssim una síntesi, havíem de llegir atentament capítol per capítol mirant quins aspectes ens podrien fer millorar o ajudar a parlar bé en públic.
Amb aquest treball podrem adquirir unes bones pautes per saber comunicar-nos millor oralment. Amb aquest es presenten tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que t'ajudaran a superar les pors a parlar davant de gent i deixant enrere els nervis i els mals tràngols.
Com a reflexió puc dir que amb aquest llibre, he aprés molts trucs i també he recopilat i apuntat aquells consells que no sabia fins ara. Com per exemple: com poder controlar els nervis, com poder fer bones introduccions i conclusions en un discurs, que fer amb el meu cos quan exposo, etc. He aprés tècniques que no sabia.
A nivell individual m'agradaria dir que, aquest llibre m'ha fet reflexionar molt en la manera com jo exposava o feia una presentació, i m'ha fet adonar-me'n, de les millores que he de fer per ser una gran comunicadora.
Per últim, vaig parlar d'un poema, relacionat amb llegir, aquest poema el varem recitar a classe i aquesta és la segona part de la recitació. He posat el poema a l'habilitat lingüística de llegir, i el vídeo l'he incorporat a la secció de parlar perquè és on em podreu veure recitant, com el parlo i el transmet.
Va ser una experiència molt enriquidora i alhora difícil. Controlar els nervis, fer ús de la gesticulació, de la bona vocalització i intentar arribar a les persones que t'escolten no és una tasca fàcil, però per això fem aquests exercicis per aprendre i millorar a parlar bé en públic. Esper que us agradi:
Normes ISTE: -Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. -Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants Aquesta va ser una tasca des de l'assignatura de GITIC. Aquí podreu veure les competèncis del mestre en relació a l'ús de les tecnologies. En relació a les competències de la UNESCO i les normes de la ISTE. Treball realitzat des de un Power Point i informació recollida d'internet.
Per la era digital, als anys 50, proposava un gerarquització. Al 1956 partim del coneixement i per sobre esta comprendre i entendre.
La Taxonomia de Bloom també és coneguda com Taxonomia de objectius de l’educació.
Als anys 90, Bloom l’encarregat de la Taxonomia de Bloom, i un company seu. varen revisar la Taxonomia del seu mestre i la varen publicar el desembre del 200. Uns dels aspectes clau de la seva revisió és el canvi dels substantius de la proposta original a verbs, per assignar les accions corresponents a cada categoria. Un altre aspecte a considerar va ser la síntesi amb un criteri més ampli i relacionar-la amb crear; a sobre, es va modificar la seqüència en que es presenten les diferents categories.
És una classificació que inclou els diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar. La taxonomia de Bloom és jeràrquica, és a dir, assumeix que l’aprenentatge a nivells superiors té a veure en l’adquisició de coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.
Pearltrees és una aplicació basada en web, també té aplicacions per sistemes operatius mòbils.
Permet col·leccionar i organitzar tot tipus d’informació, ja siguin notes, fotos i sobre tot és molt útil, per enllaços de la web, quan navegam i veiem que hi ha enllaços i pàgines web que ens interessen podem col·locar-les de forma ordenada en forma d’arbre, d’allà ve el nom de Pearltress.
Hem de registrar si no tenim ja un compte, és molt senzill, escollim l’opció gratuïta, posem el nostre nom, cognoms, correu i desprès un usuari i una contrasenya. Hi ha l’opció gratuïta i premium, com he dit abans hem d’escollir la gratuïta, però aquesta opció és pública i no permet protegit ni privatitzar el que farem, si volem podem convertir el compte gratuït en premium.
Podem informar-nos de la gent que ens segueix i si compartim amb altres pàgines podem arribar a tenir informació d’esdeveniments, informació, etc. Podem afegir perles o informació a través d’altres navegadors i també associar-ho amb altres comptes nostres com facebook o twitter, per acabar tenim la opció d’afegir a gent perquè puguin col·laborar.
Es tracta de formar un arbre fent “carpetes” amb una forma rodona, amb fotos, informació, notes i enllaços de pàgines web.
Nosaltres a classe hem practicat com fer arbres, com posar les fotos, informació i com poder compartir amb els companys.
En aquesta entrada he volgut exposar conjuntament els dos treballs modulars. Els dos treballs tenen molt en comú perquè en aquests varem posar en pràctica totes les competències lingüístiques que havíem après, el llibre de com parlar bé en públic i algunes de les eines de GITIC. Seguidament us parlaré una mica dels dos; Identitat i Territori:
Juntament amb una companya de classe varem realitzar aquest treball, el qual estava enfocat a tractar el tema del Bullying, un tema molt difícil i delicat que hauríem tots de tenir en compte.
Al principi de l'exposició vam sortir de classe per desprès entrar fent una mica de teatre, la Georgina feia el paper de l'agressor i jo, la Lucia, el de la víctima. Llavors, quan varem entrar ella m'insultava i em parlava malament, en aquest moment varen participar més persones que feien de públic i també em parlaven malament i em cridaven, (estava tot pactat).
Desprès de la petita escena teatral volíem que el públic intervenís una mica i per això varem preguntar que en pensaven ells sobre el Bullying i sobre el que acabavem de fer.
Seguidament va anar una breu explicació sobre com es senten aquestes persones que fan o pateixen Bullying. Per fer l'explicació més dinàmica i no tan avorrida, realitzarem un vídeo on les protagonistes varem ser nosaltres mateixes, en aquest sortíem amb uns cartells descriptius.
Aquí us deixo el vídeo:
Al acabar el vídeo vam continuar amb un prezi on sortien unes gràfiques d'unes enquestes realitzades, contestant una sèrie de preguntes com:
1. El Bullying es dona més en nens o en nenes?
2. En quins espais/moments és més abundant el Bullying?
3.Heu viscut o sabeu de casos de Bullying?
Per acabar destacarem el paper de l'educador, com futures educadores que volem ser, i unes conclusions lligades amb un altre vídeo. Realitzar aquest treball no va ser tasca fàcil, ja que va portar molta feina i concentració. Al ser un tema tant delicat teniem que anar molt en compte en que dir i com dir-ho. Desprès els vídeos varen portar molt de treball i també la recerca dels cartells amb tota la informació. Ens va portar molts de dies però va ser molt gratificant, no havíem dubtat ni un moment en la decisió del tema així que van gaudir molt. Alhora d'avaluar varen tenir en compte la gesticulació al parlar, la vocalització, to de veu, la mirada, els nervis...(COED), si tenia molts aspectes audiovisuals, vídeos, imatges, els gràfics, el prezi...(GITIC),
Aquest és el vídeo amb el qual varem acabar la nostra exposició de Identitat i Territori:
Espero que us agradi :)
Bon comunicador: A continuació parlaré de l'altre treball modular, el bon comunicador, com bé he dit abans aquest va ser un treball compartit entre les dues assignatures del modul I, GITIC i COED. Per començar varem fer grups de 5 o 6 persones i desprès havíem d'escollir un bon comunicador. És un feina treballada amb el pearltrees (programa de GITIC) des de principi de curs, on teniem que escollir a un bon comunicador català i treballar-lo tant a nivell escrit, oral i digital. Nosaltres varem escollir l'Albert Om, un comunicador que fa el programa "El Convidat". El varem valorar des de el punt de vista del seu programa, tant amb el capítols d'aquest, com articles, facebook, twitter i blog. Aquí deixo un parell d'imatges d'aquest treball i un vídeo del seu programa:
Vídeo: Entrevista a Marc Gasol
No varem trobar senzill avaluar a una persona des de tantes perspectives i punts de vista diferents, no som professionals, però al final fitxant-nos bé ho varem aconseguir. Un cop ja tens el treball encaminat es gaudeix molt perquè és interessant conèixer a una persona famosa més a fons, navegar per el seu facebook, per el twitter, fixar-te en els aspectes treballts a COED alhora de parlar, de gesticular, etc.
Un altre habilitat lingüística de la que parlaré és la de lleguir. Què entenem per llegir?
És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. Quines implicacions té? Són quatrei les va “recol·locar” Isabel Solé l'any 1982.
1.Ens diu que llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
2.Implicació ens diu que llegir és aconseguir un objectiu; sempre que llegim per algun motiu i hem de tenir present que l'objectiu guia la lectura.
3.Implicació ens diu que llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
4.Implicació ens diu que llegir és un procés de predicció i inferència continua. Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint.
El segon apartat d'aquesta entrada va sobre la poesia, la poesia és una lectura, que en la meva opinió hauria de ser rutinària i com a bonica i apassionant que és, em escollit i llegit una cadascun de nosaltres, amb la finalitat de recitar-la a classe. Al llegir-la l'hem hagut de interpretar, sentir, viscut, l'hem hagut de fer nostre i desprès tots aquests sentiments fer-los arribar als nostres companys, que ells amb les nostres interpretacions també ho sentissin.
No va ser fàcil, llegir amb atenció i interpretar-la, saber que diu i que vol dir exactament un poeta és complicat i desprès està entendre-ho tu i fer-ho entendre als altres que t'estan escoltant. La segona part de treball una poesia l'explicaré més endavant.
La meva poesia s'anomena "poema segon" i és de Miquel Martí i pol i era la següent:
La pissarra digital és considerada per molts com el futur en els mitjans de projecció col·lectius. Gràcies a aquesta qualsevol usuari és capaç de crear tot tipus de contingut digital seguint la metàfora de la pissarra, clarions i esborrador, però, amb totes les bondats d'un ordinador. La pissarra digital és un sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret.
Els estudiants estan més atents i motivats, comprenen millor els continguts, participen més: presentació de treballs, debats, exercicis col·lectius...
Classes més actives i audiovisuals, és més fàcil renovar metodologies i tractar la diversitat. Integra l’ús de les TIC a les activitats de l’aula: cercar informació, presentar treballs... I pels professorat: és fàcil d’utilizar, no fa problemes, entusiasma i augmenta l’autoestima professional.
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Es pot dividir l'escriptura en tres aspectes bàsics.
Per endinsar-nos a dins de la escriptura el primer dia varem escriure una autodescripció, i seguidament varem parlar de que...
Hi ha tres tipus de escrits:
1. Formals: són la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la disposició de l'espai. .
3. Discursius: són la tipologia textual, les característiques textuals -cohesió, correcció, coherència, adequació i variació- i el procés pròpiament dit de comprensió escrita -planificar, redactar i revisar-.
2. Lingüístics: morfològics -formació de les paraules-; lexicològics; sintàctics -funció i ordre dels elements d'una frase- i semàntics
Em tingut la oportunitat de treballar el: QUI ETS TU?.
Havíem de descriure a una persona de la classe, a la que volguéssim, però seria de dues formes diferents i molt originals.
La primera part del treball us la explicare més endavant.
Però la segona part tenia a veure com ja he dit amb una descripció, d'un altre company o del mateix i podia ser tant una descripció cantada, una poesia, un escrit, un conte, etc.
Arribat el dia de l'exposició, varem posar totes les fotos per les pareds de l'aula. Van ser totes molt originals i ens varem divertir molt en aquella sessió de classe. Hi va haver descripcions i fotos molt divertides i ben pensades.
Què és la descripció?
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Tipus:
-Descripció objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Descripció típica dels textos acadèmics i científics.
-Descripció subjecti
va: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Les diferents maneras:
Poesia:
L’ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal, qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M’han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta -elles deuen pensar-; mes ara nostre brill el poeta encanta, i això mai morirà.”
Joan Maragall.
Contes:
Cançó:
Com un puny de Raimon la qual ens explica els sentiments d'enyorança d'un home cap a la seva dona
Novel·la:
La casa sota la sorra de Joanquim Carbó.
Jo vaig optar per fer un escrit, aquí el deixo, espero que us agradi:
DESCRIPCIÓ
Qui ets tu? – Text Escrit
Encara
recordo aquell 14 de març, un dijous ple de decisions i preguntes entrellaçades
alhora. Un dia on les cames em tremolaven, el cap em donava mil voltes i tots
els meus pensaments ballaven al seu gust. Aquest va ser el dia en que vaig
firmar per fer el grau d’Educació Primària, va ser el dia que vaig firmar per
el meu futur. Sensacions contraries m'he omplien, nervis, emoció, por, il·lusió...
i en aquell moment, entre totes aquelles sensacions, va aparèixer ella.
Ella,
amb el seu cabell marró, un cabell llarg el qual ara he descobert que li
encanta. Ella, amb el seu somriure de orella a orella, un somriure que fa
aparèixer dos petits forats a cada galta. Ella amb la seva figura de persona
segura, una figura envejable. Ella, em va tranquil·litzar.
Tot
va començar amb un cordial “hola” i va acabar amb un cordial “ens veiem el
Setembre, fins aviat”. Qui em diria que aquesta personeta ocuparia a dia d’avui
una petita part de mi. És increïble com les coses canvien d’un dia per l’altre,
és fascinant veure com poc a poc entre i surt gent de la teva vida i a vegades,
fins i tot, sense donar-te ni compte. Com gent que ni sabies que existia et va
guanya de mica en mica.
Varen
passar el dies, i vaig passar de pensar en ella com una desconeguda, a voler
saber més i més cada dia, em donava seguretat. Volia saber com li havien anat
les coses fins ara, on havia estat, que havia fet, que era el que volia, que la
inquietava, com pensava, que li agradava... cada dia que passava era un dia
nou, cada dia que passava m’omplia amb la seva màgia.
Ella,
és una persona que a simple vista crida l’atenció, és senzilla i natural, però
això si, sempre amb el seu encant personal que és el que la fa especial. Va ser
la seva personalitat la que va crear una gran química entre nosaltres. Una
persona que amb els seus ulls et diu, pots confiar amb mi.
Amb
el temps he anat descobrint que: no li agrada aixecar-se d’hora, ho detesta. Li
agrada el cafè calent per esmorzar cada matí, sense ell no pot. Necessita
explicar les seves coses, si s’ho guarda explota. El seu cabell és una part més
d’ella, és el que la caracteritza, el que li dona el toc personal. Es torna
boga amb la roba i les sabates, ho compraria tot. No para de parlar dels seus
viatges, li fascina veure món i aprendre de cada una de les coses que la
rodegen, se li omple la boca de paraules explicant tot el que ha descobert. No
li falta caràcter, sap el que vol i el que no vol, i si en moments dubte, sap
que fer per arribar algun lloc. No es deixarà enredar, ella té personalitat,
sap qui és. És una persona somiadora, li encanta somiar, i pot ser en alguns
moments està en cos però no amb ànima. Creu amb la màgia, confia en l’amor,
encara espera que algun dia el seu príncep blau passi per la porta, està
convençuda. Però la locura mai li falta quan és necessària, sempre es la
primera en dir; jo m’apunto!. El que la fa tan humil és la seva sinceritat, la
seva disposició, mai et dirà que no pot estar allà quan ho necessites, sempre
farà el que estigui en les seves mans per ajudar-te en el que calgui, i això,
la fa ser la persona que és. Una persona que agrada tenir al costat.
Al món hi ha molta gent, però poques persones. Amb això vull dir que, en el món
som molts però que no amb tothom es pot confiar, recolzar-se, desfogar-se, sincerar-se,
obrir-se... poder ser un mateix sense por, i amb ella, si és pot.
El
temps passa molt ràpid, tan ràpid que algun cop ni ens adonem. I per ara fins
aquí la nostre història, història que ningú sap com acabarà, ni nosaltres
mateixes ho sabrem. Perquè en un tres i no res tot pot canviar. Com dic sempre,
el destí que ens ha creuat serà el que parlarà per si sol. I com diu ella, viu
cada moment.
Però
abans de acabar, no voldria tancar aquest petit fragment de la meva vida sense
revelar qui és “ella”, doncs bé, ella és la Carlota.
Com a reflexió del treball, vam arriba tots a la conclusió de que deixant de banda els errors comesos, ens havia ajudat a tots a conèixer-nos una mica més, alguns havien descrit persones amb les que no es feien i el treballa havia resultat una bona excusa per fer-ho i d'altres després de saber com eren una mica més la resta de companys, van decidir fer canvi de xip i obrir-se més. És a dir, que apart de resultar una manera molt amena de treballa la descripció vam poder fer treball de grup, per unir-nos una mica més. Fins aviat!! :)
+09.44.43.png)
+09.44.52+(1).png)
+09.44.30.png)
.jpg)
