Per la era digital, als anys 50, proposava un gerarquització. Al 1956 partim del coneixement i per sobre esta comprendre i entendre.
La Taxonomia de Bloom també és coneguda com Taxonomia de objectius de l’educació.
Als anys 90, Bloom l’encarregat de la Taxonomia de Bloom, i un company seu. varen revisar la Taxonomia del seu mestre i la varen publicar el desembre del 200. Uns dels aspectes clau de la seva revisió és el canvi dels substantius de la proposta original a verbs, per assignar les accions corresponents a cada categoria. Un altre aspecte a considerar va ser la síntesi amb un criteri més ampli i relacionar-la amb crear; a sobre, es va modificar la seqüència en que es presenten les diferents categories.
És una classificació que inclou els diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar. La taxonomia de Bloom és jeràrquica, és a dir, assumeix que l’aprenentatge a nivells superiors té a veure en l’adquisició de coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.
Les categories en ordre, de inferior a superior:
