Competències lingüístiques

ESCRIURE
(codi escrit, transmissor)

Què entenem per escriure? 

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Es pot dividir l'escriptura en tres aspectes bàsics. 

Per endinsar-nos a dins de la escriptura el primer dia varem escriure una autodescripció, i seguidament varem parlar de que...

Hi ha tres tipus de escrits:

1. Formals: són la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la disposició de l'espai. .

3. Discursius: són la tipologia textual, les característiques textuals -cohesió, correcció, coherència, adequació i variació- i el procés pròpiament dit de comprensió escrita -planificar, redactar i revisar-.

2. Lingüístics: morfològics -formació de les paraules-; lexicològics; sintàctics -funció i ordre dels elements d'una frase- i semàntics

Em tingut la oportunitat de treballar el: QUI ETS TU?.

Havíem de descriure a una persona de la classe, a la que volguéssim, però seria de dues formes diferents i molt originals.

La primera part del treball us la explicare més endavant.

Però la segona part tenia a veure com ja he dit amb una descripció, d'un altre company o del mateix i podia ser tant una descripció cantada, una poesia, un escrit, un conte, etc.

Arribat el dia de l'exposició, varem posar totes les fotos per les pareds de l'aula. Van ser totes molt originals i ens varem divertir molt en aquella sessió de classe. Hi va haver descripcions i fotos molt divertides i ben pensades.

Què és la descripció?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Tipus:

-Descripció objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Descripció típica dels textos acadèmics i científics.

-Descripció subjecti

va: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Les diferents maneras:

Poesia: 

L’ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”

Joan Maragall.

Contes:

Cançó:

Com un puny de Raimon la qual ens explica els sentiments d'enyorança d'un home cap a la seva dona

Novel·la:

La casa sota la sorra de Joanquim Carbó.

Jo vaig optar per fer un escrit, aquí el deixo, espero que us agradi:

DESCRIPCIÓ

Qui ets tu? – Text Escrit

Encara recordo aquell 14 de març, un dijous ple de decisions i preguntes entrellaçades alhora. Un dia on les cames em tremolaven, el cap em donava mil voltes i tots els meus pensaments ballaven al seu gust. Aquest va ser el dia en que vaig firmar per fer el grau d’Educació Primària, va ser el dia que vaig firmar per el meu futur. Sensacions contraries m'he omplien, nervis, emoció, por, il·lusió... i en aquell moment, entre totes aquelles sensacions, va aparèixer ella.

Ella, amb el seu cabell marró, un cabell llarg el qual ara he descobert que li encanta. Ella, amb el seu somriure de orella a orella, un somriure que fa aparèixer dos petits forats a cada galta. Ella amb la seva figura de persona segura, una figura envejable. Ella, em va tranquil·litzar.

Tot va començar amb un cordial “hola” i va acabar amb un cordial “ens veiem el Setembre, fins aviat”. Qui em diria que aquesta personeta ocuparia a dia d’avui una petita part de mi. És increïble com les coses canvien d’un dia per l’altre, és fascinant veure com poc a poc entre i surt gent de la teva vida i a vegades, fins i tot, sense donar-te ni compte. Com gent que ni sabies que existia et va guanya de mica en mica.

Varen passar el dies, i vaig passar de pensar en ella com una desconeguda, a voler saber més i més cada dia, em donava seguretat. Volia saber com li havien anat les coses fins ara, on havia estat, que havia fet, que era el que volia, que la inquietava, com pensava, que li agradava... cada dia que passava era un dia nou, cada dia que passava m’omplia amb la seva màgia.

Ella, és una persona que a simple vista crida l’atenció, és senzilla i natural, però això si, sempre amb el seu encant personal que és el que la fa especial. Va ser la seva personalitat la que va crear una gran química entre nosaltres. Una persona que amb els seus ulls et diu, pots confiar amb mi.

Amb el temps he anat descobrint que: no li agrada aixecar-se d’hora, ho detesta. Li agrada el cafè calent per esmorzar cada matí, sense ell no pot. Necessita explicar les seves coses, si s’ho guarda explota. El seu cabell és una part més d’ella, és el que la caracteritza, el que li dona el toc personal. Es torna boga amb la roba i les sabates, ho compraria tot. No para de parlar dels seus viatges, li fascina veure món i aprendre de cada una de les coses que la rodegen, se li omple la boca de paraules explicant tot el que ha descobert. No li falta caràcter, sap el que vol i el que no vol, i si en moments dubte, sap que fer per arribar algun lloc. No es deixarà enredar, ella té personalitat, sap qui és. És una persona somiadora, li encanta somiar, i pot ser en alguns moments està en cos però no amb ànima. Creu amb la màgia, confia en l’amor, encara espera que algun dia el seu príncep blau passi per la porta, està convençuda. Però la locura mai li falta quan és necessària, sempre es la primera en dir; jo m’apunto!. El que la fa tan humil és la seva sinceritat, la seva disposició, mai et dirà que no pot estar allà quan ho necessites, sempre farà el que estigui en les seves mans per ajudar-te en el que calgui, i això, la fa ser la persona que és. Una persona que agrada tenir al costat.

Al món hi ha molta gent, però poques persones. Amb això vull dir que, en el món som molts però que no amb tothom es pot confiar, recolzar-se, desfogar-se, sincerar-se, obrir-se... poder ser un mateix sense por, i amb ella, si és pot.

El temps passa molt ràpid, tan ràpid que algun cop ni ens adonem. I per ara fins aquí la nostre història, història que ningú sap com acabarà, ni nosaltres mateixes ho sabrem. Perquè en un tres i no res tot pot canviar. Com dic sempre, el destí que ens ha creuat serà el que parlarà per si sol. I com diu ella, viu cada moment.

Però abans de acabar, no voldria tancar aquest petit fragment de la meva vida sense revelar qui és “ella”, doncs bé, ella és la Carlota.

Com a reflexió del treball, vam arriba tots a la conclusió de que deixant de banda els errors comesos, ens havia ajudat a tots a conèixer-nos una mica més, alguns havien descrit persones amb les que no es feien i el treballa havia resultat una bona excusa per fer-ho i d'altres després de saber com eren una mica més la resta de companys, van decidir fer canvi de xip i obrir-se més. És a dir, que apart de resultar una manera molt amena de treballa la descripció vam poder fer treball de grup, per unir-nos una mica més.

Fins aviat!! :)