Habilitats lingüístiques

LLEGIR

(codi escrit, receptor)

Un altre habilitat lingüística de la que parlaré és la de lleguir.
Què entenem per llegir?

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. Quines implicacions té? Són quatre i les va “recol·locar” Isabel Solé l'any 1982.

1.Ens diu que llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.

2.Implicació ens diu que llegir és aconseguir un objectiu; sempre que llegim per algun motiu i hem de tenir present que l'objectiu guia la lectura.

3.Implicació ens diu que llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.

4.Implicació ens diu que llegir és un procés de predicció i inferència continua. Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint.

El segon apartat d'aquesta entrada va sobre la poesia, la poesia és una lectura, que en la meva opinió  hauria de ser rutinària i com a bonica i apassionant que és, em escollit i llegit una cadascun de nosaltres, amb la finalitat de recitar-la a classe. Al llegir-la l'hem hagut de interpretar, sentir, viscut, l'hem hagut de fer nostre i desprès tots aquests sentiments fer-los arribar als nostres companys, que ells amb les nostres interpretacions també ho sentissin.

No va ser fàcil, llegir amb atenció i interpretar-la, saber que diu i que vol dir exactament un poeta és complicat i desprès està entendre-ho tu i fer-ho entendre als altres que t'estan escoltant. La segona part de treball una poesia l'explicaré més endavant.

La meva poesia s'anomena "poema segon" i és de Miquel Martí i pol i era la següent:

Poema Segon:

L'hivern és just, restitueix la llum

al seu límit més pur,

mescla presència i oblit al cor de les donzelles

i ens incita quietament a la tendresa.

Tot l'estiu hem folgat

i ara els camins s'afuen i es precisen

i el lladruc dels gossos a la nit

és colpidorament pròxim.

Tornarem a la perduda intimitat

i als vells llibres de sempre,

com qui torna de nou a la casa del pare,

una mica menys purs

però qui sap si una mica més dòcils al missatge.

Miquel Martí i Pol